Que l'home és l'únic animal que entropessa dos voltes amb la mateixa pedra, jo ho vaig aprendre en l'adolescència. Un dels carrers més empinats de Xàbia és el carrer Roques, que abaixa des del Mercat cap al Portal del Clot. Quan teníem setze i dèsset anys sempre quedàvem al bar…
Vinc i torne al sendemà. Este paisatge canvia tant que no puc donar per acabada l'obra; si és que una obra s'acaba mai o només s'abandona, com deia…
Un matí molt gelat de gener de 1943, els germans Raquel i Aaron van perdre de vista els seus pares quan els van separar en les files organitzades pels…
En 1963 una jove pintora finesa passava una temporada a Cadaqués. Allò era un esclat d’art; amb l'omnipresència surrealista de Dalí i Gala. Una nit va…
A Manuel Vicent li van preguntar en una entrevista si té alguna classe de lema en la vida o frase que li agrada dir en forma de consell. Després d'una…
En un aniversari infantil -quants silencis incòmodes en estos events entre pares i mares que estarien molt millor a sa casa- em vaig trobar a una xica a…
Creix baix de mi, com una capa freàtica invisible, un abocador en forma de muntanya. Ni el puc tocar ni el puc vore. Però hi és. Sempre. I canviant…
1
Quan treballava en el periòdic, va haver una setmana en què els pescadors de Calp estaven molt nerviosos. Es queixaven de que la Guàrdia Civil els…
See all

Escriviures