Descomptant anys a l'eternitat
Tres pells hi ha a la foto. Tres cuirasses que se sumen unes sobre les altres, com s'ajunten les pàgines d'un llibre, per a contar una història de 151 anys. Paret, fill, pare. Ja ho va escriure tan bé Marc Granell en Versos per a Anna: No hi ha mar com la mar amb què m’inundes / de puresa la pell amb la abraçada.
Els set anys de Vicent, el major. Fill d'agost, creixent amb una pell nova, que s'arrapa, colpeja, tropessa, esdevé blaura, sempre corrent; una pell dura protegida amb l'escut de la innocència de la infància, que no se'n sap res de finors, xarrades o tuits. Una pell alexandrina decidida a domars bucèfals.
Els quanta-tres anys meus, també el major (el major, el menut i la xica, a casa nostra). Una pell nascuda en la incertesa de la blancor pèl-roja, que es defensa amb totes les pigues que pot contra el sol pre africà de la nostra terra. Una pell amb batalles, unes guanyades i altres perdudes, ja dibuixades amb esguits color café amb llet. Avancem per la vida recorrent un mapa assenyalat amb taques per a no perdre'ns.
Els cent-un anys de ca la tia, ma casa. Una construcció que com la gran part de les de la Xàbia més vella -i bella? a que sí?- té pell de tosca. Una pell amb els testimonis d'un segle de humilitat i bonhomia: forats en què es recolzaven les bigues de la pallissa, la línia que marcava l'altura de la cambra abans de créixer cap amunt -com Vicent-, el socarrat de la flama de la ximeneia... Una pell que tot i no semblar-ho és meravellosament perfecta: cada paret té totes les tosques plantades, en vertical, menys una, la de baix de tot, mig soterrada, que dormida en horitzontal, deixa que hi descansen totes les altres.
No es pot parar el temps en el moment de la foto. Quina llàstima! Em vindria bé passar-m'hi unes quantes hores, com en una escafandra, sense saber-me'n res més del món. Tanmateix sí que podem obrir les mans, alçar-les cap amunt i buscar algú a qui abraçar, algú de prop, i tocar-nos la pell. És la millor manera de crear històries per a l'eternitat; una eternitat de què jo ja he descomptat 151 anys.