El mal d'esquena
Hi ha èpica en el trencament del lligament creuat d'un futbolista, en la monyica oberta d'una gimnasta... Però la lumbàlgia és avorrida i no té emoció.
Aquil·les no haguera pogut tindre mal d'esquena. La història no haguera sigut la mateixa. Quina classe d'heroi, el qui desafiava irreverent als déus, es queixaria del llom? No cap. Com haguera contat Homer la llegenda amb Aquil·les buscant la farmàcia de guàrdia -apotheke- de Troia per a comprar Voltadol Forte?
No hi ha cap èpica en el mal d'esquena. Sí en el trencament del lligament creuat d'un futbolista, en la monyica oberta d'una gimnasta, en la clavícula fracturada d'un ciclista... Però la lumbàlgia és una dolència avorrida i sense emoció.
Els qui ho patim som els primers ens reconéixer-ho. Per això, damunt del propi dolor, cau un sentiment de vergonya cada vegada que ens enganxem. Un demanar perdó per no haver fet les promeses classes de pilates, els llargs de piscina o les postures de ioga. Encara que no sabrem mai si això haguera evitat les visites al fisio nostre senyor. Perquè de vegades amb poc hi ha prou per a desgraciar-te una setmana sencera. Un simple estornut, un agradable viatge d'unes hores en cotxe o un innocent llit de matalàs blanet poden esdevindre una gran putada.
La tribu del mal d'esquena vivim acompanyats d'eixe paràsit, com els elefants o les balenes. Convivim sense haver-lo convidat. Se'ns agafa com una petxelina i tria la seua vèrtebra preferida. Insolent i poc pietós, apareix a temporades i sempre a mala hora: de vacances, amb molta feina, amb compromisos per davant... Li llancem fletxes untades d'ennantuym, myolastan, orfidal... i ell s'amaga, el cagarri. Però no se'n va. Continuem percebent la seua presència en eixos dies que veiem que s'asoma. Som conscients que l'últim enganxó és el començament del pròxim i del pròxim i del pròxim.
Ara bé, sempre podem mirar-ho pel costat positiu, pensar com va acabar l'indomable Aquil·les i recordar-nos-en d'Ulisses. Ell, que va patir tant el viatge, va aconseguir arribar a Ítaca. Desvalgut i desllomat, va tindre la recompensa de les carícies de Penèlope a l'esquena en la nit més llarga de les nits desitjades. Vist així, la història no està tan malament.