El somni de la besàvia
Fa un temps que algunes nits somie que estic envoltat de xiquets. Reconec l'espai: és ma casa. Però el temps és pretèrit. Ho endevine per les vestimentes dels menuts i els mobles, els pocs que hi ha. Desconec com vaig vestit jo. Només m'he vist a mi mateix una vegada somiant i ho recorde com un malson.
Els xiquets del somni corren amunt i avall, s'abracen, alguns ploren, també boten de dalt d'una cadira de boga, fan escama arrastrant un poal, nuguen palmes guardades per a fer llata... i desapareixen. De sobte, van esclatant; però com esclata una bombolla de sabó, sense violència. Si intente tocar-los també s'evaporen de la mateixa manera. És el moment en que solc despertar-me. Almenys és fins a on recorde.
Gertrudis, la meua besàvia per part de mare, va tindre nou fills. Els va parir en tres parts individuals i tres bessonades. Dels nou, només tres van sobreviure als naixements o als primers mesos. La mortandat infantil, aleshores, vivia dins de les cases; com els matxos, els conills i les gallines; era un animal més, però roín. Un dels bessons va ser ma uelo Batiste. Dels tres fills que van aconseguir tirar endavant - a la casa on jo visc ara - ell n'era el major, Antonio el mitjà i Rosario la menuda. Tres de nou. I va arribar la guerra. Batiste i Antonio van ser mobilitzats. Antonio no va tornar; se'l va engolir una fossa i l'oblit, com a tants milers de soldats desapareguts. Era 1938, la meua besàvia -vidua de feia anys- es va quedar amb Batiste i Rosario; dos de nou.
Sovint els somnis treballen per a fer lloc en la memòria a vivències que s'amaguen entre els papers engroguits del passat. No resulta fàcil descobrir-les. La matèria dels somnis és la més difícil d'entendre de tot el que ens passa. “El somni és una segona vida”, escrivia Gérard de Nerval, i el titllaven de boig. Estic convençut que prompte, en una nit que no puc saber quan serà, em retrobaré amb eixos xiquets i xiquetes; ho desitge. Els animaré a jugar i passar-ho d'allò més bé, sense haver de mirar l'any del calendari ni témer la presència de l'animal roín. Segur que eixe va ser el gran somni de la meua besàvia Gertrudis.
Imatge: fotograma de la pel·lícula “L’arbre de la vida”, Terrence Malick, 2011.