Fills d'agost
Masses mogudes per l'imperi de la mar salada, arrossegades pel captiveri de la foto efímera, zombies hipnotitzats per tiktoks i reels caminant sense rumb cap a cales sense nom.
Soc fill d'agost. Mes de la lluna contemplada. Dies suats, amb el temps corrent a buscar l'ombra. Calentor de baf de gos. Aigua amb llima, de què no hi ha mai prou. Camions arreplegant vidre tothora. Matins de fúria els dijous de mercat.
Tinc un fill d'agost; nascut en el dia més llarg de la vida de sa mare, de vint-i-sis hores; rebut en la pell a pell esborronada i desconcertada del pare; suportat les últimes setmanes d’embaràs en uns turmells tan unflats com uns bracets de nadar.
Agost, que aguantes el pes de les masses mogudes per l'imperi de la mar salada, arrossegades pel captiveri de la foto efímera, condemnades a les fileres de cotxeres per a tornar a casa per l'antiga autopista, zombies hipnotitzats per tiktoks i reels caminant sense rumb cap a caletes de què no en saben ni el nom.
Soc fill d'agost; faig anys quan el sol està baldat d'abrasir bascolls i torrar anques de nacionalitats variades; celebre el natalici quan ja està tot celebrat un dia qualsevol de la setmana; visc l'aniversari amb dissimul, il·lusionat que d'esta manera els anys no conten tant.
Lleugeresa. “Com menys coses tenc, més lliure sóc”, escriu Pons Ponç en Dillatari. Som feliços amb ben poc en agost. Els xiquets es passen el dia en conill, una tomaca del Perelló arremullada amb oli val per un sopar, una mirada eròtica a un cos sensual mig descobert provoca una gran fantasia, un escabussó a la piscina d’’A bigger splash’ -quadre o pel·lícula, tu tries- supera el nivell de relax d'un spa i deu minuts de becada convaliden una nit desvetlada.
Agost, mes de plogudes de prova per a les gotes fredes de la tardor. Final d'amors d'estiu que no tenen textura d'amor ni han durat tot l'estiu. Acabament de les vacances convencionals, d'aquells que tenen paga extra. Fi de la pressió extrema sobre el territori, quan els natius, refugiats com eriçons de terra acurrucats, acovardits com a porquets de Sant Antoni enrotllats, ens atrevim a traure el cap de bell nou i tornem a recórrer camins expoliats.
No hi ha cap mes paregut a agost; ni falta que fa; per a bé i per a mal.
EL REBOST
“Dillatari” és un dietari dels mesos d’estiu que passa Ponç Pons amb la família a Na Macaret (Menorca). És una zona d’estiueig gens cool del veïnat d’Alaior, com és el cas del propi Ponç. El dietari es va publicar en 2005 per la qual degué ser escrit dos o tres anys abans. Una frase i un haiku que he retrobat subratllats i, pel cas, ens valdrien: “He nascut menorquí i em moriré estranger”.
Cruel agost.
Si fossis menorquí,
t’enyoraries.
La imatge de l’Escriviure és un fotograma de la pel·lícula “A bigger splash” (“Cegados por el sol"). Sensualitat, desig, gelosia… en agost. Amb direcció de Luca Guadagnino i un Ralph Fiennes espectacular. Com balla els Rolling el tio! Què més voleu?
“A bigger splash” també és el títol d’un quadre de David Hockney. Amb un colp d’ull ens traslladem a Califòrnia.
Que passeu un bon mes d’agost.