L'amor als llibres
En les pel·lícules, de vegades un personatge es planta davant d'una biblioteca, busca un llibre, l'agafa i, de sobte, passa alguna cosa inesperada: s'obri una porta secreta a un passadís fosc, el sol que xafa s'assola i cau a l'infinit, la prestatgeria gira 180 graus i apareix una habitació desconeguda o viatja a un altre moment de la seua vida. Tot mons desconeguts o universos oblidats. En les pel·lícules, i en la realitat.
Porte un temps movent llibres, reubicant-los per falta d'espai. Un drama per als qui encara creguem en l'embruix del paper. I, com intuia, alguns no només alcen pols sinó que també airegen records, uns benvinguts i d'altres amargs. Sobretot remembrances d'estima, amarrades a la memòria amb la força d'una maroma de barca.
M'he trobat el primer tom de l'obra completa d'aquell filòsof de Sueca, centenari, que, en l'època universitària, Ella em va regalar. Un temps en què pretenia absorbir tot el coneixement possible. Jo volia ser intel·lectual.
He tropessat amb el relat del viatge més dur de tots els de la història de la literatura, el de l'heroi grec que només vol que el deixen tornar a casa havent guanyat la guerra de Troia. El llegia assegut al balcó esperant que Ella girara la cantonada de camí a ma casa. Jo pretenia ser poeta.
També està una novel·la escrita per un músic i cantant. És el llibre amb la millor olor de tota la biblioteca. Perquè Ella així ho va voler. Me'l va donar impregnat del perfum que es posava. Les lletres olien com el seu coll. Jo desitjava ser amant.
I un llibre de poesia per duplicat. El primer té notes manuscrites meues pensant en Ella. I el segon és igual, copiat, un espill de l'altre. Per a que cadascú el tinguera prop, baix del coixí al costat del pijama, en aquell moment en què no convivíem. Jo anhelava ser la seua altra meitat.
Ella no és una mateixa persona i els efectes dels records espolsats retornen ben diferents els uns dels altres. Però els llibres, talment com els amors: trencats, enyorats, vells, per estrenar, impossibles, oblidats... han fet de mi el que han volgut. I les històries, llegides i viscudes, han fet de mi qui soc.