L'última carta
La invasió russa d'Ucraïna m'ha portat la mirada a la caixeta de la guerra. Així és com anomene a una caixa en què guarde bitllets, monedes, documents... del temps de la Guerra Civil. I dos cartes de dos germans: Batiste i Antonio, el meu iaio matern i el seu germà menut. Cartes enviades a sa mare, la besàvia Gertrudis, mentres batallaven en el bàndol republicà.
La de Batiste és emotiva; la d'Antonio, dramàtica, pel to i el desenllaç. La va escriure el 13 de maig de 1938. Dèsset anys tenia, com qualsevol jove ucraïnés atrinxerat a hores d’ara a Kiiv: sense experiència i amb angoixa. Ambdós, separats per huitanta-quatre anys, igualment víctimes de feixistes sense escrúpols que ataquen governs democràtics.
Antonio ignorava que no escriuria més. Ell provava de tranquil·litzar sa mare amb vàrios “no padesca” (la carta té moltes valencianades i faltes, que li confereixen més tendresa). I la ingenuïtat pròpia de la seua edat li feia creure que “el día menos pensado la guerra ha terminado”. Perquè ell el que desitjava era “ir a casa para verles y darles un abrazo muy fuerte”.
Era un moment duríssim per a la família (viuda i tres fills). Acabaven de mobilitzar a Batiste també, notícia que a Antonio li va provocar “mucho disgusto”. A casa només es van quedar Gertrudis i la filla menuda, Rosario.
En la tensa espera del front, “el capitán nos ha dado tres paquetes de cigarros“. Què s'olia el capità? Què hi havia darrere d'eixe gest? Núvols de mort ennegrien el cel del barranc on estava el seu destacament.
Batiste va tornar, amb una bala a una cama, però viu; Antonio, no.“Se despide su hijo, que la quiere y no la olvida un solo momento”. D'ençà la carta, no van saber d'ell més mai. Declarat com a desaparegut, va esdevindre un fantasma errant en la memòria familiar. Només prenia forma, d'aigua, amb les llàgrimes que vessava la tia Rosario en evocar-lo. Així, plorant -setanta anys després-, em va donar este paper; remés a Xàbia, però tan universal com la injustícia de tota guerra.
Que el foc de les bombes no s'emporte el darrer bri de gesmil.
Que cap fusell mate l'esperança d'un innocent.
Que no hi haja més últimes cartes.