Manifest d'estiu
Fes el dinar i fes l'amor; en l'ordre que vulgues, però amb la mateixa gana; fes-ho bé i te'n demanaran més.
Compra una tarrina de gelat de torró a la Jijonenca i menja-la al margenet del passeig. Juga amb la cullereta després. Ves a la punta de l'Arenal i atreveix-te alguna vegada a fer-te en conill i prendre el bany de nit, amb el reflex de la llum dels restaurants alienants i explotadors. O bé aparca el cotxe a una de les entrades al Segon Muntanyar, reclina els seients i clava-li mà. Embafeu els vidres.
Dorm poc, però que no et lleven la becada de després de dinar. Puja a la Granadella a córrer tan matí que només les llebres vagen davant de tu. Si, en canvi, fas running pel Primer Muntanyar, te teletransportaràs a Cirilo Amorós o Núñez de Balboa; allà tu.
Tria camins en compte de carreteres. Torna la pitada a l'imbècil eixe que té pressa tot i estar de vacances. Camufla’t en ombres sobre la tosca front als prepotents mesetaris. Prepara't per a patir si ixes en bici. Puja als Molins de la Plana, contempla el terme i reflexiona sobre si això que veus és el que havíem imaginat.
Fes-te a la idea que en setembre et podràs banyar sense entropessar amb ningú ni maleir a cent-mil. En agost no estaràs a gust. Fes el dinar i fes l'amor; en l'ordre que vulgues, però amb la mateixa gana; fes-ho bé i te'n demanaran més.
Compra un diari de paper, encara que només siga els diumenges. Quin? Bona pregunta. Llig el que t'apetisca i no faces cas a las “lecturas de verano”. Jo estic amb Roberto Bolaño i no passa res. Llig textos sense emojis.
Enceta un meló d'Alger quan vages a sopar a la mar. Fes tomacat amb sangatxo del Mercat. Mai no sabràs encertar quina és la quantitat justa que has de comprar. Si te n'ha sobrat, guarda'l per a les coques -és precís fer-ne algun dia-, i si te n'ha faltat, digues que al de la parada no li'n quedava més.
Desperta amb un Bon dia, de Dàmaris o d'Els Pets. Posa el primer disc d'Antònia Font a qualsevol hora. Escolta el podcast Pista de fusta de Miqui Puig sempre que vulgues. Descobreix la mediterrània La prima estate del norueg Erlend Øye i balla; pareix que el video l’hagen rodat a la Marina… però és Sicília. Ves a concerts a l'aire lliure, que encara/ja en fan.
Deixa el mòbil i agarra l'Autan per a les nits a la fresca. Lleva't la vergonya de fer de contacontes amb majors davant. Ajoca't a una hamaca i mira el cel estrellat.
Menys whatsapps i més carícies. Més besos i menys gifs.
Sua.