500 anys regalant julivert
Sempre m'ha agradat que em regalen julivert. Això sí, confesse que moltes vegades eixe julivert acaba pansit en el caixó de fruits & vegetables de la nevera si se m'oblida congelar-lo. Un caixó que no hi ha manera de que estiga net, en part perquè solen haver restes de julivert pansit.
És de les poques coses de menjar que accepte que em regalen. No m'agrada tastar pernil o formatges si me n'ofereixen. Rebutge beure un glopet de vi en una cata improvisada enmig d'un corredor d'un supermercat. Odie que se m'acoste un cambrer posant-me davant dels morros un tros de pizza.
Tots eixos -el del pernil, el del vi i el de la pizza- tenen un objectiu en comú: que compre o menge d'ara en avant el que m'han donat a tastar. En canvi, la pretensió de la verdulera no és que m'engulga els ramells de julivert com si foren pésols. Quin és, doncs? Què vol? Què hi ha darrere d'eixe acte de generositat?
El 1492, un any ben condidor per als Reis Catòlics, els jueus van ser expulsats de les corones d'Aragó i Castella. Tanmateix, no se'n van anar tots. De fet, se'n van quedar molts més dels que van marxar. Ara bé, els qui es van quedar ho van fer convertits als cristianisme. Van haver de renunciar, per tant, a la religió i a totes les manifestacions que hi comportava, entre elles la gastronomia.
Els jueus preparaven molts plats amb julivert de condiment (ho conta Manuel Forcano en “Els jueus catalans”). I de sobte, en 1492, ni ells -reconvertits a una altra fe- en podien comprar ni la verdulera en podia vendre. Què va passar aleshores? Feu la interpretació que vulgueu: bé per a menysprear un aliment tradicionalment jueu bé per a llevar-se de damunt el que ja no podia vendre, la verdulera va començar a regalar-lo a qui en volguera. I així seguim més de 500 anys després, agraint un gest que en origen va ser un greuge.
Els aliments conten històries mil·lenàries, tan cruels com la del julivert regalat. Històries que demostren quantes formes diferents és capaç d'agafar el monstre del racisme i la intolerància.