A soles

Un dia, Zeus i el seu fill Hermes es van vestir de pobres de solemnitat. Amb esta vestimenta, de nit van tocar la porta de totes les cases d'un poble.

Els somnis són ara, a mig camí entre els quaranta i els cinquanta, l'espai de les irreverències en què sóc més punk que ningú; el lloc de desafiaments a reptes què em costaria posar per escrit de por a ser jutjat; el llit de les infidelitats agosarades i incofessables fins i tot a mi mateix; l'oficina en què el dia a dia està fora de la zona de confort i mai passe vergonya. I en despertar: la recerca del jo.

El jo d'ara és un porquet de Sant Antoni acovardit que veu al seu voltant, com grans gegants quixotescos, a la família, la faena, les responsabilitats, el que diran, el despús-demà, els compromisos, els enrecorda't de, els hauria d'haver... Un marge de pedra en sec sempre igual d'ample però l'alçada del qual no s'acaba mai.

Queda la soledat disfressada de moment d'oci. La disbauxa de pensar-se. La diversió d'amagar-se. És un record amb filtre de polaroid arraconat a una cambra i a què cada volta fa més gossera traure i netejar. Un espill picat per les vores que no reflecteix bé del tot. Alçat allí, ple de pols i culpa.

Un dia, Zeus i el seu fill Hermes es van vestir de pobres de solemnitat. Amb esta vestimenta, de nit van tocar la porta de totes les cases d'un poble per a comprovar-ne l'hospitalitat. Només una parella de iaios, Filemó i Baucis, els van convidar a entrar a la llar i els van acollir tan bé com van saber. En agraïment, els déus els van oferir demanar un desig mentres que als altres habitants els van ofegar per insolidaris. L'home i la dona van triar morir-se junts, alhora; no un primer i l'altre després, vés a saber quan, com solia passar. En eixe gest d'amor esborronador hi havia un sentiment més gran: la por a la soledat. El temor a retrobar-se amb el jo tants anys després. Rascar el nosaltres com la sutja d'una ximeneia en desús i emmascarar-se les mans d'enyorança i desassossec. El desig, per descomptat, els va ser concedit.

Menjar, córrer, fer l'amor, escriure, besar, plorar, enganyar, remugar... Per a res necessitem estar a soles. Només per a una cosa: somiar. Per a somiar és imprescindible estar sol. Per això mateixa són somnis i l'altre -tota la resta; tota la vida- la realitat.

…. .

Imatge: Joaquin Phoenix en “Her”.