Adéu!

Cent diumenges després, he arribat a un encreuament. Una direcció em portava a seguir amb els Escriviures. L'altra per un nou camí encara desconegut però engrescador. He decidit tirar per la segona.

Si sóc mil molècules, ací n'he deixat escrites cent. Els Escriviures van nàixer de sobte, sense anunci, amb la gràcia que té la improvisació. I ara s'acaben perquè en tots els viatges cal prendre decisions o ens quedaríem quiets per a sempre. “Si et mous, crees. Si et pares, mors”.

“Vivim moltes vides al llarg de la vida, vides menors amb persones que van i venen, amistats que desapareixen, fills que es fan grans, i no entenc mai quina de les meues vides és la que emmarca totes”. Este dubte d'Ia Benger en “Els detalls” ha sigut un dels motors que m'han propulsat estos dos anys d'escriptura. Cada diumenge irrompia en els vostres esmorzars amb històries d'eixes vides meues. Amb la sort que a l'altre costat, darrere de les xarxes socials i el correu electrònic, estàveu esperant a que obrira este quiosc tan personal.

“Les paraules, a la pàgina, són incompletes. El poema, la novel·la o el pamflet es completen quan arriben, quan la gent s'hi relaciona. La connexió es una col·laboració. Perquè les paraules tinguen sentit han de ser llegides”. Això està en “Connectar”, de Kae Tempest, el llibre capçalera dels Escriviures. El que jo volia, deixant obertes tantes portes que donen a mi i fent-me en conill literalment davant de gent a qui no conec, era trobar la connexió amb qui llig. Ser jo l'altre, a què no estic acostumat.

Cent diumenges després, he arribat a un encreuament. Una direcció em portava a seguir amb els Escriviures. L'altra per un nou camí encara desconegut però engrescador. He decidit tirar per la segona.

Com el primer, no serà un camí fàcil i costera avall. Sense constància no hi ha satisfacció. Hi ha hagut setmanes en què he arribat a les nou del matí del diumenge amb la llengua fora. Però jo, si m'empenye, ho faig. Més encara si hi ha un auditori imaginari, discret i generós, a l'espera de vés a saber que. Cada Escriviure, una sorpresa, per a vosaltres i per a mi. Però així, amb esta gimàstica d'ajuntar lletres, he aprés a observar-me i mirar la realitat d'una altra manera. Més connectat.

Ara tanque esta porta. Segur que ens trobarem per l'altre camí.

Gràcies per estar ahí.

Adéu!