Els meus estius, als Planets de Xàbia, on anàvem a passar la renda (estiuejar en el parlar xabienc).
La pitada matinera del cotxe del forner que repartia pa per les casetes, una a una; pa bo i fet de la nit.
El joc de posar-se baix del xorro de l'aigua enrevenada del pou que omplia la bassa i esvarar-se en la molsa.
El pot de Flit per a matar mosques i el matamosques badat per a matar les mosques que havien sobreviscut al Flit.
La botifarra i la llonganissa menguants dins la carnera profanada cada dia. Mosset a mosset, una setmana no durava.
La muntanya gegant d'ametlles sobre el canyís per a descorfar. Picor a l'esquena del poll dels ametllers.
Fer la becada en terra per a aprofitar la frescor del sòl.
Els pets de la uela de la caseta del costat.
La il·lusió de que em deixaren tirar i mesclar el blavet en el pot de calç per a emblanquinar.
Arruixar el sequer i vore com les gotes creaven xicotets volcans en terra.
La sirena de l'ambulància sonant a l'altura de la bassa de Riaya.
Berenar pa i un tros de carn del pot de frito.
Vore, sense escoltar-los, els castells de les festes del Poble Nou i de Gata.
Vetllar sense televisió ni ràdio ni mòbil; només de xarreta.
La pixera retronant dins l'orinal en la matinada.
L'emoció de vore qui baixava al pou a llevar les herbes.
El bancalet dels cavallons rectes amb tota l'hortalissa que feia falta: autosuficiència.
El soroll de les mules recorrent els bancals de ceps per a estissorar el raïm.
La sang del conill de degollat, a qui hores abans li havia donat les corfes del meló de les postres.
Encamallar-se al carro aparcat -per a sempre- a l'ombra de la palmera.
El primer mos a la primera coca -encara calenta- de la primera cocada en el fornet.
L'arribada en cotxe dels amiguets per a celebrar el meua aniversari amb el pastís inqüestionable de xocolate i galetes.
Els polos de Tang, entre semana, i els xàmbits de torró, els diumenges.
Els veïns holandesos del xalet del costat, que tenien millors bicis i més bona roba, amb qui m'entenia ves a saber com.
No pararia, de recordar-me'n d'aquells estius. I si haguera pogut, m'haguera guardat un dia per a reviure'l hui mateix i tornar a aquell banquet.