Bellíssima persona

Al poeta Manuel Forcano li vaig llegir que encara que supose fer un esforç, perquè és anar la contra, cal aprendre a mirar -tot- d'una altra manera.

Ho pensava en acabant de vore la pel·lícula “La peor persona del mundo”. Que la certesa del títol era un desafiament contra els cànons que imperen els nostres dies. Perquè la protagonista és una xica atractiva, graciosa, encantadora; a l'actriu Renate Reinsve t'acostaries d'amagat per darrere de la pantalla a provar d'oldre-li coll i te n'aniries darrere d'ella.

Tot i la seua bellesa, que et captiva i t'estira amb un nuc d’una corda invisible, la història et conta que ella és una mala persona. Enceta les relacions amb la mateixa determinació que les acaba. Amb la mateixa atracció construeix i destrueix; com una reina dèspota.

Al poeta Manuel Forcano li vaig llegir que encara que supose fer un esforç, perquè és anar la contra, cal aprendre a mirar -tot- d'una altra manera. “És una decisió personal. El món és ple de bellesa, només l'has de voler vore”. Ho diu ell, que en els seus poemes rescata llocs, sensacions i històries -belles- del Pròxim Orient. Desafiant així el relat de que a aquella regió només hi ha desgràcia i injustícia.

I escric això amb un bolígraf BIC cristall de tinta negra sobre l'última página d'un quadern senzill. Un boli que no s'assembla gens a una ploma Parker però que mire d'una altra manera. Recórrec amb la punta dels dits la superficie transparent que em separa de la tinta igual que faig una carícia sobre la seua pell blanquinosa, que delata les venes que corren per baix. Contemple de prop el rastre formiguer que deixa la tinta formant això tan increïble que és l'escriptura. I, per últim, observe l'enginy de la tapadora del boli; creada així, amb un forat a la part de dalt, per a evitar l'ofegament dels xiquets.

“Cal ser conscients a què prestem atenció, perquè allò que mirem és allò en què ens convertim”. Eixa és la clau del que diu Forcano. Que, tot siga dit, és més vell que anar a peu. Qüestionar la bellesa imposada, buscar-la de nou en el dia a dia, sense pretensions, i practicar-la. Fer de la bonda la bellesa. Perquè no hi ha res més bonic que quan parlen d'algú a la fila del forn en diguen: “És una bellíssima persona”.

…..

Foto: de la pel·lícula “La peor persona del mundo”.