Dones que caminen de pressa

Al Buit -la plaça de la Constitució de Xàbia- sovint veig unes dones majors que caminen d'un costat a un altre. Són del veïnat i com que no poden desplaçar-se a rutes oficials del colesterol com el Primer Muntanyar han fet d'esta plaça esquerpa i soviètica un lloc per activar les cames.

Caminen una bona estona anant i tornant, sense eixir-se'n d'una renglera imaginària. No porten smartwatches ni tenen compte en Strava. Tampoc es marquen reptes mensuals. Dinen i renuncien a la becada per aprofitar el moment en què la plaça està tranquil·la. Abans de que s'òmpliga de xiquetes pelant-se els genolls, xiquets barrinant amb balons de reglament i mares fent malabarismes amb un pot de suc, un tros de pa i el mòbil.

Caminen i xarren, que és igual d'important. Les dones viuen més que els hòmens perquè parlen més que ells, entre d'altres coses. No m'ho he inventat jo. N'ha escrit un llibre sobre el tema un saberut com és el psiquiatra Luis Rojas Marcos. Des que ho vaig saber, intente conversar més amb la gent, amb la il·lusió de rascar-li algun any més a la meua existència.

I caminen de pressa. No només al Buit, en qualsevol moment del dia. “Dones que caminen de pressa”. Un bon títol per a un bon poema, veritat? Per això Tono Fornes el va escriure fa temps. En eixos versos, confessava desconéixer el secret d'esta virtut -en dones de Dénia, en el seu cas-.

“Ara i per sempre ignoraràs

versaire, dues coses:

el dia de la teua mort

i el vell misteri de les dones

que caminen de pressa”.

Serà que van començar a caminar cames ajudeu-me quan els fills van fer un any i ja no han parat? Haurà sigut la seua manera d'arribar a tot el que havien de fer cada dia? Les propietats d'alguna herba endèmica del Montgó?

Per esbrinar el secret, potser el pla fora acostar-me amb dissimul al seu costat, fer com si caminara i plantar l'orella. Amb sort, escoltaria alguna classe de pista que em guiara a la revelació de les dones que caminen de pressa. Però, pensant-ho bé, trobe que el secret me'l guardaria com un acte d'admiració. La mateixa que sent quan vaig a pel cotxe a l'aparcament del Buit i elles, dalt, segueixen caminant de pressa.