El confeti de Basima
El còmic accepta la proposta de Pallassos sense fronteres d'actuar a un centre de refugiats d'Erbil, al Kurdistan. Posa a la maleta el nas roig i quatre coses més. Va amb tensió.
Basima porta un any i mig al camp, amb sa mare i una germana. Son pare i el germà major es van quedar a casa, a Síria. En el comiat, es van prometre que es retrobarien prompte, quan les roselles tornaren a florir. D'ençà han passat dos primaveres sense vore's.
El còmic actua amb els companys de l'onegé i tots queden contents. Aconsegueixen fer riure i passar-ho bé als xiquets al llarg de més de dos hores; eixe dia no hi ha malhumors ni plors.
Mesos després, Basima segueix sense rebre notícies del pare i el germà. Uns refugiats nous els expliquen coses terribles de la guerra. Ella corre a amagar-se, sempre amb una mà ben guardada a una butxaca. Tanmateix, un missatge trenca la tristor: els pallassos tornen.
Han passat dotze mesos i ara el còmic s'ho pren amb més il·lusió. Com la que tenen els xiquets, que els reben amb aplaudiments i fan festa les quatre hores de l'espectacle.
En acabant, Basima travessa la gentada i arriba a on està el còmic. Li diu que ha disfrutat molt i que encara guarda el regal de l'any passat. El còmic se la mira estranyat; per normes de l'onegé no donen mai res. Ella insisteix i busca dins d'una de les butxaques del vestit blau i vell que vist. Trau tres paperets de confeti. “Veus, tinc encara el regal”, li diu al còmic, que se'n recorda ara dels canons de confeti llançats l'any passat. “Ah, els has guardat un any!”. “Sí, són molt especials”. “I per què?”. “Perquè són ells”. “Qui són ells?”. “Mira -diu Basima posant-se'ls ordenats sobre la palma de la mà-: el roig és mon pare i el groc el meu germà”. “I el verd?”, pregunta el còmic. “El verd és un somriure, per a quan estic trista”.
El còmic seu a l'avió de tornada. S'afluixa els cordons de les sabates per a estar més còmode i sospira. Trau un llibreta i un bolífrag de la motxilla i comença a escriure. Serà un documental dedicat a sa uelo, un republicà que va estar en un camp de refugiats francés fugint de la Guerra Civil.
- - - - -
El còmic Pepe Viyuela, membre de Pallassos sense fronteres, a Palestina en 2004. Foto de Kim Manresa.