A Manuel Vicent li van preguntar en una entrevista si té alguna classe de lema en la vida o frase que li agrada dir en forma de consell. Després d'una pausa d'uns quants segons -era un podcast-, l'escriptor va contestar: “El màxim plaer sempre està en el moment abans de passar el límit”. I en acabant va concretar: “Fins a eixe moment, estàs sota el domini d'Apol·lo; més enllà, estàs amb Dionís i ahí ja no eres tu”.
El moment en què després d'una nit de festa o d'una sopar amb taula per a dos o de dos copes i prou que l'endemà treballe, tinc la sensació que ella, en el cotxe, endarrerix com una actriu sobreactuant el gest de llevar-se el cinturó havent dit “bé, bona nit” i jo m'acoste tant com puc. El temps -tan breu, tan important- de buscar amb incertesa els seus llavis des dels meus sense saber si seran benvinguts. El límit del màxim plaer abans de comprovar -la carn mullada- que ja ho has aconseguit, que serà meua i jo d'ella.
Quan òbric el quadern i escric amb mala lletra a presses i correres, embriagat, l'esbòs de la història que se m'ha ocorregut i no vull que se l'engulga el pou de la desmemòria. Posant eixe punt i final en brut, sense passar-ho a l'ordinador; quin descans, quin gust.
Ahí de nou, el límit. El que Willie cavil·la travessar quan conversa amb Marty sobre la neu gelada en Beautiful girls, espitjat pel vent dionisíac de la Lolita de Nabokov.
I aquell dia, quan ella va baixar del tren, ens vam vore i vam caminar l'un cap a l'altre per l'andana d'una manera que no caminaríem mai més: cinematogràficament. I vam recórrer eixos quaranta metres sabedors de que eren els últims de les nostres vides. Estàvem a punt de traspassar la frontera i entrar en un territori desconegut i, per això, tan anhelat. Estàvem, en eixe precís instant, recorrent el moment abans de crear una nova vida, junts.
És difícil trobar el moment de què parla Manuel Vicent. Sobretot ser-ne conscient. Perquè Apol·lo i Dionís viuen en un estira i arronsa de nosaltres per a vore qui és el guanyador. I enmig de la corda hi ha el que desitgem. El màxim plaer entra per la llum d'una porta juntada, ni massa oberta ni prou tancada
.…..
Foto: Willie (Timothy Hutton) amb Marty (Natalie Portman) en la pel·lícula Beautiful girls.