Els altres César Palazuelos
Vos imagineu tindre dalt del terrat, al costat de l'antena de la televisió, una altra parabòlica que escanejara el que es diu de nosaltres? Sí, que ens avisara de quan algú per la contarnada ens xarra: per a bé i per a mal? Voldríem saber-ho o preferiríem ignorar-ho? Quin dilema. Sempre tendim a pensar que la gent parla més bé de nosaltres i no sempre serà així.
Eixa antena física no existeix -encara-. Però en internet fa molts anys que sí, amb Google Alertes. Un sistema en què incloguem les paraules que volem “vigilar”.
Per allò de la marca personal, en una formació a què vaig assistir ens vam parlar de la conviència d'implementar-ho amb els nostres noms per als que ens dediquem a la comunicació. Jo, que em creia amb un nom i cognoms ben peculiars, vaig crear una alerta. D'ençà, he anat descobrint els altres César Palazuelos. I hi ha dos amb què he generat un vincle emocional.
El primer César Palazuelos ha sigut durant molts anys el director de Comunicació de Loterías Oficiales del Estado. Cada mes de novembre, el meu correu electrònic s'omplia d'alertes quan es presentava l'anunci del sorteig de Nadal. M'arribaven articles i comentaris de tota classe sobre l'espot. I jo cada any pensava en quin estrés passava este home amb eixe moment. Ara ja s'ha jubilat i al nou, per sort, li diuen Federico Fernández.
El segon César Palazuelos és el que em dona més faena. I mira que està lluny: a Mèxic. L'àrbitre de futbol professional César Arturo Ramos Palazuelos, el nom “artístic” del qual és César Palazuelos compta amb una llarga trajectòria. Ha xiulat en mundials i tot. Però, pel que jo rep, no té massa bona premsa. I hi ha molts dies en què em desperte amb emails de l'estil de “El pitjor moment de César Palazuelos” o “César Palazuelos, investigar per errades”. I, escolteu, així és fa díficil començar el dia amb bon rotllo.
I ells, rebran alertes del que faig jo? Què en pensaran? Em fa curiositat. Al final hem tornat al dilema del principI: saber o ignorar el que es diu de nosaltres. Al cap i a la fi, les persones som molt bàsiques, amb internet o sense.