El director de cine Rodrigo Sorogoyen va explicar fa poc en una entrevista una història molt íntima. Quan era menut els seus pares s'havien separat. Però el van enganyar per a que no se n'adonara. Son pare l'arreplegava de l'escola per la vesprada i jugaven -a la casa en què en teoria vivien tots- fins a l'hora de gitar-lo. Quan s'adormia, el pare eixia de la seua habitació i també de la vivenda, on ja no convivia amb sa mare. Sorogoyen ho explicava en el sentit de qui més t'estima -uns pares a un fill- també et pot mentir si creu que és pel teu bé.
Des del primer dia en què, carregat de maleta, l'autobús de l'EMT em va deixar a Benimaclet en setembre de 1996, jo també vaig començar a ser conscient que els últims dihuit anys no eren tal com jo els havia viscut. Amb la maleta desfeta, la roba alçada l'armari i la il·lusió de novençà com a trage de presentació, vaig entrar a la facultat.
A la cafeteria, el lloc on s'havia de donar a conéixer un, vaig iniciar les primeres amistats. Amb un café darrere d'un altre, ens descrivíem a presses i correres davant de desconeguts -talment com amants adúlters- per a encaixar el més prompte possible en una colla. Allí vaig començar a escoltar que molts -sobretot eren de València ciutat- tenien pares separats i ho contaven amb normalitat. Igual que uns altres explicaven que eren homosexuals igual que si tenien gos.
Eixos primers dies me'n tornava cap a casa per la vorera del Clínic preguntant-me com podia haver eixe abisme entre el poble i la ciutat, entre la ingenuïtat i la llibertat. Perquè jo en els dihuit anys de vida només havia tingut una amiga amb pares separats i no havia conegut cap homosexual.
Al poble tot eren matrimoni feliços i heteros. Sí, clar. Impossible. Segur que hi havia pares i mares que havent-nos adormit triaven cadascú un llit o se n'anaven a una altra casa. I hòmens i dones que eren sent estimats per altres hòmens i dones. Però això no ho vaig descobrir fins que vaig seure al bar de la facultat. El món de veritat, el sincer, olia a café de màquina, sonava a plats de menú del dia apilats i tenia rostre de xica amb una palestina al coll.
…..
Foto: Història d'un matrimoni