Instruccions per a rebre un premi

Presentar-se a un premi literari -en el cas que l'autor coneix- implica una mínima probabilitat de guanyar-lo. Paradoxalment, és una qüestió matemàtica; com la loteria, vaja.

En el moment de l'enviament cal repassar bé que el document adjunt siga el correcte perquè el més normal del món és que en l'ordinador hi haja moltes versions guardades de l'obra. Sí, són les arts finals dels dissenyadors. Però no val posar AAFF en el nom de l'arxiu.

Tot i que hi ha una data d'anunci del guanyador, des de que ho envies la tensió et farà contestar a qualsevol número de telèfon que no tens guardat en el mòbil. En efecte, si no guanyes, damunt t'hauràs papat un parell de cridades diàries de companyies telefòniques i energètiques barata res.

Si tens la fortuna de rebre la cridada, sàpigues que només prestaràs atenció els primers 10 segons, que és el temps en què l'interlocutor s'identificarà com a regidor o alcalde del poble. Si et criden és que has guanyat, no et toquen per a dir-te que hi ha un punt i coma mal posat. Prepara uns “moltes gràcies”, “no m'ho esperava” i “tinc molta alegria” ben tòpics. Què et pensaves? És el que t'eixirà de forma natural.

Prepara el discurs tant com vulgues, que a l'hora de la veritat no el diràs igual: davant de la gent sempre serà més curt però més sincer. La vergonya ens fa humils.

No et flipes molt compartint la notícia en les xarxes socials. La posologia recomanada en adults és de 2 a 3 publicacions. Si l'excedeixes, pots provocar alguna al·lèrgia.

Hi ha la remota -però real- possibilitat que en la mateixa setmana s'anuncie que un altre del teu poble aspira a un altre premi -molt més conegut: posem per cas el Planeta- i aleshores el teu suflé abaixe en hores.

Per últim, agraeix totes i cadascuna de les felicitacions que et donen. Que hi haja tanta gent contenta per tu, almenys durant el minut en què et diuen "enhorabona!”, és el premi de veritat. Els dies que estigues de baixó i fulls en blanc ja saps on tornar per a animar-te.