Quan treballava en el periòdic, va haver una setmana en què els pescadors de Calp estaven molt nerviosos. Es queixaven de que la Guàrdia Civil els fregia a base de multes. Els posaven les sancions per matar peix massa menut. Ells en deien persecució.
El tercer dia que van cridar, el cap de redacció em va ordenar que anara. Era mitjan vesprada, amb la qual cosa eixe dia eixiria a les tantes entre anar a Calp, estar allí, tornar a Dénia i escriure el tema. Un dia clàssic de l'ofici. I em van enviar sense fotògraf, perquè el del diari estava a un altre lloc.
La llotja de Calp era menuda i fosca, amb dos entrades: per una entrava el peix a subhastar i per l'altra se l'emportaven els compradors. En esta hi havia un guàrdia civil llarguerut i malcarat que en arribar em va demanar que m'identificara i em va advertir: “No hagas fotos”. “No, no”, vaig contestar.
El fotògraf del diari ens tenia ensenyats a que quan ens digueren això ja n'havíem d'haver fet dos o tres. Però jo no havia tingut temps. Per això, quan vaig vore uns pescadors bramant i tirant caixes de peix a terra davant d'un altre guàrdia civil, vaig sentir el deure de capturar la imatge.
Amb dissimul, vaig traure la càmera de la motxilla i vaig apretar el botó. I de seguida vaig notar un calfred: me n’havia oblidat de llevar el flaix. Aleshores una llum tan intensa com quan el Nostre Senyor va crear el món, com quan s'acaba el castell que tiren en festes, es va escampar per tota la llotja.
Ara tenia davant de mi al mateix agent, més malcarat. “¿Qué te había dicho?”. En eixe moment vaig pensar en contestar com els soldats a Clint Eastwood en la Chaqueta Metálica, però com que no he fet la mili vaig descartar la idea. Tanmateix, em vaig animar i vaig respondre: “No me la puedes borrar”. “Lo sé, pero te vas ya”. I això sí que li vaig fer cas.
Quan vaig aplegar a la redacció, vaig dir-li content al cap de redacció que tenia foto i tot per al tema. Nerviat, vaig endollar la càmera a l'ordinador i va aparéixer una imatge que no valia res, tota moguda i sense enfocar.
Eren les huit i encara havia d'escriure la notícia. No hi havia temps per a lamentacions.
…..
Foto de Greg Rakozy en Unsplash