La revolució genètica
En un aniversari infantil -quants silencis incòmodes en estos events entre pares i mares que estarien molt millor a sa casa- em vaig trobar a una xica a qui feia anys que no veia. Ella, molt arrimada a la meua família, em va recordar molt a sa mare conforme anava parlant: pels gestos de les mans, el parlar decidit, les sabates amb tacó gros...
De l'aniversari me'n vaig anar a la sopada de Nadal de la quadrilla d'amics. Érem una taula de huit i amb qui més vaig xarrar va ser amb els dos que tenia al costat. Un d'ells, quan va arribar l'hora de traure el plat principal no havia demanat entrecot, a diferència de quasi tots els altres, i em va explicar que sempre prefereix una truita o un trosset de pa amb dos anxoves, “al costat del foc”. I ho va contar igual que ho fa son pare, amb les mateixes expressions facials i tot.
L'altre amic sí que va triar la carn, perquè li agrada bona cosa. I mentrestant va comentar com de difícil és gestionar diferents societats mercantils. Que això li ha costat un temps d'adaptació i que la fiscalitat és un tema que sempre li preocupa. Pareixia una classe d'un màster d'economia. Una bona classe. El cas és que si jo haguera tancat els ulls haguera pogut imaginar que qui parlava era son pare, fins i tot pel to de veu.
Havent sopat me'n vaig tornar a casa amb el cotxe. Conduint pensava en la sensació tan estranya que havia tingut en poques hores. Havia estat amb tres persones que en veritat n'eren sis. Aleshores vaig imaginar que ells també havien pogut pensar el mateix, que veien a ma mare o a mon pare en mi. Això és la llei de la biologia, imposar-nos ser com som; per a bé i per a mal.
L'única possibilitat que s'acabe eixe patró, que les semblances en els caràcters i les maneres de ser hereditàries es trenquen, serà la revolució genètica. Que no està tan lluny; està en marxa, de fet. Podran els pares i les mares triar que el xiquet o la xiqueta no parle tan decididament, avorrisca les anxoves o es dedique a les humanitats en compte de gestionar societats? O només les malalties?
Quan passe això no sabrem si enyorar-ho perquè, amb el temps, ho haurem oblidat. Només quedarà la semblança física.
…..
Foto: www.pexels.com