La velocitat de la llum

A A. li van comunicar que mon pare s'havia mort el dia de l'accident. Amb el pas del temps, el més probable se n’oblidara de qui li ho va dir. Ell, treballador del que aleshores s'anomenava Hidroelétrica Española -ara Iberdrola- estava treballant amb un company dalt d'una columna de mitja tensió prop de l'entrada al Tossalet per la carretera del Portitxol.

Estaven realitzant una tasca habitual del seu dia a dia. Però a causa d'una errada humana, una descàrrega de 22.000 volts va sacsejar el cos de mon pare. L'electricitat es va fer sang traçant un mapa des d'un muscle passant per una part del pit i abandonant-lo pels genolls gràcies a que portava les aïllants i reglamentàries botes de plàstic.

És possible que A. estiguera, en el moment en què li ho van contar, veient el pas dels ciclistes. Eixe dia -un dia gelat- Xàbia va acollir una etapa de la Volta ciclista a la Comunitat Valenciana. Era febrer de 1985. Les sirenes d'un esdeveniment i l'altre es van mesclar fent difícil distingir-les.

Ma mare i A. d'ençà s'han trobat alguna que altra volta pel carrer. S'han saludat però A. no mai ha trobat el moment de dir-li res sobre allò. Tampoc va anar l'enterro perquè no se'n va assabentar de quan era.

En un viatge de les ames de casa de Xàbia, en 2016, les dos van tornar a coincidir. En un dels sopars estaven a la mateixa taula. En un determinat moment, ma mare va anomenar a mon pare.

- Has fet molt bé en tornar-te casar; això hem de fer quan ens quedem vídues tan joves -la va interpel·lar A.

- Jo no m'ha tornat a casar. Encara estic amb el meu home -li va contestar ma mare tota estranyada.

- El teu home no es va morir en l'accident de la llum -li va portar la contrària A.

- No, dona no, de veritat -li va dir ma mare seguint una conversar que per moments agafava aires d'obra de Shakespeare.

- Xica, a mi m'ho van dir i tot este temps m'ho ha cregut -va respondre A.

Segur que en estes més tres dècades, A. i mon pare s'han creuat pel carrer i han coincidit en la fila de la caixa del supermercat. Però les notícies -les verdaderes i les falses- corren a la velocitat de la llum. Creure o posar-ho en dubte, és faena de cadascú.