Escriviures

Share this post
Les sabates perdudes
cesarpalazuelos.substack.com

Les sabates perdudes

César Palazuelos
Jan 8
5
Share this post
Les sabates perdudes
cesarpalazuelos.substack.com

Un matí molt gelat de gener de 1943, els germans Raquel i Aaron van perdre de vista els seus pares quan els van separar en les files organitzades pels soldats nazis davant d'un tren estrany. A diferència del que ells agarraven sovint per anar a visitar els iaios al poble, a passar el dia i tocar animals que no hi havia a la ciutat, este tren no tenia cap de finestra.

Als pares no els van vore més mai.

Thanks for reading Escriviures! Subscribe for free to receive new posts and support my work.

Estant a la fila dels xiquets, Aaron -que acabava de fer els huit anys- es va agafar de la mà de Raquel -més major que ell, de quinze- tan fort com va poder mentres els feien avançar cap a una rampa de fusta. Feia fred però del tràfec es van acolorar. Baf i suor es van mesclar baix de la roba bruta i desgastada pels mesos en el gueto. Xafons i espitjons fins que de sobte, arrossegats per la muntonada de menuts, van entrar dins del vagó. I tot es va fer fosc quan des de fora van tancar la porta. Un silenci terrible es va imposar.

El tren va moure a poca velocitat. Al cap d'un parell d'hores es va parar i la porta es va tornar a obrir de forma violenta. Raquel, enlluernada per la claror que va esclatar dins, se'n va adonar aleshores de que Aaron anava descalç; havia perdut de les sabates, no sabia quan. I el va renyar. El va mamprendre amb un dit en alt diguent-li inútil i irresponsable, que ja era major per a fer-se càrrec de les seues coses.

I no el va vore més mai.

Quan encara estava parlant-li, els van fer abaixar per una altra rampa de fusta i els van dividir en files de xiquets i xiquetes. Encara que cadascuna anava en una direcció diferent, totes dos estaven dins del mateix camp de concentració, Auschwitz.

Raquel, l'única supervivient de la família a l'Holocaust, va viure tota la resta dels seus dies penedint-se de que aquelles hagueren sigut les últimes paraules adreçades al seu benvolgut germà. I des de que va abandonar el camp de concentració, després de l'alliberament, sempre que s'acomiadava d'algú -l'estimara molt o el coneguera poc- ho feia tractant-lo com si fora l'última volta que l'anara a vore.

….

Esta història està inspirada en el que va contar el director d'orquestra Benjamin Zander en esta xarrada.

Thanks for reading Escriviures! Subscribe for free to receive new posts and support my work.

Share this post
Les sabates perdudes
cesarpalazuelos.substack.com
Comments
TopNewCommunity

No posts

Ready for more?

© 2023 César Palazuelos
Privacy ∙ Terms ∙ Collection notice
Start WritingGet the app
Substack is the home for great writing