No queda paper!
Prop de vosaltres n'hi ha un o una d’ells. No són una raça com a tal, si bé fa milers d'anys que actuen d'una determinada manera que els delata.
Ens hem de remuntar a l'època de la coexistència de neanderthals i homo sapiens. Els primers es van extingir sobretot perquè solien deixar-se la porta de la cova oberta i els depredadors hi accedien traent-se la part. Com que alguns d'eixos neanderthals es van emparellar amb homo sapiens, eixa genètica ha anat transmitint-se.
En temps dels ibers van passar prou desapercebuts. No així en època romana. Molt recordat és aquell romà que havia de regular les comportes d'un conegut aqüeducte, se'n va oblidar i va provocar la inundació de tota una ciutat. Com imaginem, el protagonista va acabar la seua vida amb un juí ben ràpid.
Durant l'Edat Mitjana els portadors d'esta genètica van crear grans conflictes en monestirs d'arreu del món. Treien pergamins i llibres ben importants, aristotèlics fins i tot, i no els tornaven. Diferents papes van haver d'intermediar per evitar lapidacions.
I així, cavalcant sobre el cavall veloç del temps, arribem al segle passat en què es van escampar amb el creixement desmesurat de la població mundial. Temps de cintes, de VHS i cassette. I a cada casa i a cada quadrilla d’amics hi havia el que no les rebobinava mai.
En era digital, els delaten els aparells electrónics: si esteu a una sala d'estudi, un coworking... i escolteu que un mòbil demana bateria, planteu les orelles. Igual que si vegeu una persona que crida “oh, no!” mentres trau a corre-cuita el carregador del portàtil de la motxilla.
Però si hi ha un mètode infalible per identificar els membres d'esta confraria secular és el de l'aseo. Quan aneu al vàter i, en acabar, gireu el tors sense presa però amb decisió en busca del paper higiènic, aleshores, indignats, comprovareu que el paper s'ha acabat i el rotllo de cartró roman solitari.
I només vos quedarà el recurs de cridar “no queda paper!” amb la força com cridava el neanderthal quan entrava el depredador a la cova: maleint que despús-demà tornarà a passar.
….
Foto de Jasmin Sessler en Unsplash