Nou carrer Nou

No t'havia conegut, carrer Nou, ara que t'han desvestit de cotxes i he descobert que tens gepa a mig a mig. Pareixes un altre, com qui ha fet règim i ha perdut quinze quilos. Resulta estrany vore't així, per a bé. Això sí, quan arribe la primavera i canvien l'hora, hi haurà més moviment. Estos dies, curts com un badall, corre aire gelat i no dona gust estar fora de casa.

Mirant-te amb deteniment, quantes cicatrius i clavills han brollat, amagades tants anys baix dels motors dels vehicles. Tens la pell que et correspon per edat, faltaria més, que més de 200 anys no els té qualsevol carrer. Una pell amb tantes històries com ulls t'han mirat des de les finestres, les portes, les habitacions dels malalts...

Jo me n'alegre molt, de que tingues companyia; que els carrers són persones i el pas del temps també vos canvia: es fan cases noves, arriba gent de països llunyans, s'assolen cases velles, es parlen llengües estrangeres, s'obren altres cases...

Perquè sense el veïnat no series res. Amb eixa germanor, que molts porten tota una vida amb tu. Que els carrers també esteu fets de noms, noms de dona, de Paquita, d'Angelita, de Gertrudis, i de paraules, d'osteoporosi, dels netets, de l'artrosi, de l'enyorança, del bon dia...

I els ensurts cada vegada que toquen a morts al Convent i cal fer recompte. I l’alegria quan s'alcen les persianes i encara hi són. I que espolsen la reixa amb el primer sol del matí. Això els dona la vida. Que sí, que si no vols disgustar-te millor evitar preguntar per alguna a dona que fa dies que no espolsa la reixa. És mal senyal.

Tens bona gent. T'ho dic jo que visc a un bon amic teu, el carrer dels Oms, que és ben bé el teu germà menut. I et tenim enveja, quan arriba Sant Joan. Quan esdevens el carrer més important Xàbia amb la nit de la Dansà, i tot el món et vol. Mira, ara es podrà ballar més nits, sense cotxes per enmig. I escoltar la música i l'esclafit de les castanyoles per oblidar el frec de les rodes a la vorera.

Fem-ho: ballem i celebrem el nou carrer Nou!