Sobreviure a setembre

Setembre és un mes ofrenat a la deesa de la fertilitat, que se'l queda per a sempre i no te'l torna fins a que els fills fan la seua pròpia declaració de la renda. Trenta dies que arranquen amb la setmana més dura l'any, en què les escoletes estan tancades, les escoles d'estiu s'han acabat, l'escola no ha començat, les vacances ja no són vacances... Pares autònoms deambulant amb xiquets -un walking dead del terreno- buscant la mar, la piscina més pròxima, el parc amb ombra, pregant trobar amiguets i que s'entretinguen... Un drama en tres actes: el matí, perquè matinar matinen sempre; la vesprada, alterada pels despertars irascibles de la becada; i la nit, en què les filmoteques domèstiques només programen pel·lícules infantils.

La duresa de setembre s'allarga en forma de planificació estratègica de les activitats extraescolars, tot un entrenament militar: donar-los el berenar mentres caminen d'ací a allà i que el panet acabe en terra, trencar les regles de la física estant al conservatori i l'acadèmia d'anglés en menys de 5 minuts, saludar a la mateixa persona que ha vist cinc voltes eixe dia i traure una conversa del no res per no quedar mal...

I modificar els malsons. Oblidar aquells de caure al buit o ser enganxat per un bou pels de setembre. En els malsons de setembre hi ha una secretària repetint sense parar formulari formulari formulari; una pluja de fotocòpies de DNI que em xafa; una búsqueda angoixant d'una SIP que no trobe; una llista de comptes corrents per a fer transferències; i una altra volta la secretària, que ara diu AMPA AMPA AMPA.

Així arriba el moment estel·lar: fer de la nevera el centre d'operacions de la NASA. Un gran panell engalanat amb imans de dinosaures decapitats en què estan les indicacions per a, entre d'altres reptes, no portar el menut a una extraescolar que no li toca o no deixar al major abandonat a l'eixida d'algun centre educatiu. Tot està registrat ahí, a la porta de la nevera: la vida fins a juny de l'any que ve.

Amb raó les grans revolucions s'han fet en octubre; perquè a setembre hi ha prou amb sobreviure.