Som paisatges
Els paisatges són -encara?- el decorat imprescindible de les històries que vivim. És quasi impossible recordar-se estimat sense saber on. Resulta ben complicat recuperar el plaer d'una nit de gemecs i abraços i no reconéixer el llit. Costa oblidar que estavem allí, en eixe lloc en concret, quan ens van dir que s’havia mort qui tant volíem.
Cada dia, des que despertem fins que ens adormim, som els protagonistes de pel·lícules que no s'acaben; som actors i actrius passant d'un set de rodatge a una altre; de la producció, més endavant, s'encarrega la memòria. Però tot comença havent-ho imaginat.
La imaginació brolla en la ment. És el naixement d'un riu; un fil tímid d'aigua que lluita per a no enfonsar-se i perdre's en la immensitat terràquia. Imagina i creix el cabdal; en forma de torrent s'afanya a buscar barrancs, gorgs i salts per a sentir-se riu. I a poc a poc pren la forma de paurales, de certeses, de vivències, que esdevenen realitat en un lloc.
Hi ha un barrera invisible entre la imaginació i el paisatge: és el fet; és el que ha passat; sense voler o volent. Som paisatges o no som. No és igual fer memòria del primer bes que vore’l a l'estació de tren de Xeraco, amb ella acostant-se cap a mi. Una story a una platja és incomparable amb un esguit de mar al Segon Muntanyar. No és igual reviure el naixement de Vicent en fotos que fer-ho rememorant l'horta d'Ondara vista des del paritori de l'hospital. No és el mateix menjar pipes davant la tele que cridar gol a Mestalla. Ni s'assembla un tiktok qualsevol a ballar agarrats escoltant Massive Atack, tan agarrats que la roba ja no està i ni ens en hem adonat. Res paregut a un reel d'uns tarongers mutilats a passejar-hi amb la sensació d'estar sent perseguit per zombies agrícoles.
Tanmateix, estem perdent la capacitat de contar històries amb paisatges. Patim per a transmetre experiències sense l’ajuda del mòbil. Inconscientment, estem mutant a una altra classe d'éssers.
Contar la vida en formats virtuals pertany a una altra dimensió. Ja no és cosa del sàpiens; és cosa d'un altre homo.