Una foto cada dia
Quantes fotos tenim dels nostres fills? I de les nostres parelles? En plena era digital, no som capaços de contar-les. Només responem, de quan en quan, a l'advertència d'emmagatzematge ple dels mòbils i el ordinadors. I amb mala gana.
L'escriptor Jep Gambardella passeja per Roma, en la pel·lícula La Grande Bellezza, visitant instal·lacions artístiques que ha de ressenyar en el periòdic en què col·labora. Jep, un seductor solitari i fadrí amant del gaudi i la nit, acaba de fer 65 anys. I des de l'aniversari viu cap avant mirant enrere: a tropessons amb el passat.
Quan arriba a una d'eixes instal·lacions, allotjada a l'esplendorosa Villa Giulia, l'artista que el rep li explica que el treball que vorà tot seguit en veritat el va iniciar son pare i ell l'ha continuat. Xarren i en acabar la conversa Jep s'apropa lentament a les parets, que estan atapeïdes de milers de fotografies. Primer ens recorden a panells de desapareguts o morts per alguna tragèdia. A continuació comprovem que són retrats de l'artista de cada dia de la seua vida. Fins als 14 anys li'ls va fer son pare. Després va seguir retratant-se ell mateix.
Veiem en diferents plànols moltes imatges d'eixa mateixa persona: fent carasses, de menut, seriós, juganer, de major, somrient, pensatiu... En contrast amb el rostre de Jep, que s'ompli de sentiment i expressa una combinació de nostàlgia i enveja. Quantes fotos farien falta per a repassar els seus 65 anys acabats d'estrenar?
Hi ha matins en què despertem malcarats, vesprades que tenim bon aspecte i nits sense ganes de res. Haver de mirar una càmera tots el dies fora una faena de molt d'esforç. En la pel·lícula pot passar perquè en la imaginació tot és possible, eixe és la meravella de la ficció. Si ho pensem, la impressió de vore la cara d'una persona tots i cadascun dels dies per a retratar-la resulta potent i capaç de crear un lligam molt intens.
Ben pensat, tant com la sort de tindre fills i parella a qui poder – si ens ve de gust- fotografiar tots els dies. Eixa és la pena que trasbalsa Jep: l'absència de tindre algú a qui mirar cada matí; algú a qui poder fer una foto cada dia.
- - - - -
Si voleu vore-la, esta és l'escena de la pel·lícula. Són dos minuts.