Joan acaba de fer els quatre anys. I, com a notaris de les nostres vides que són, les xarxes socials m'han portat una foto de record d'aquells dies. És la fotografia amb què vaig comunicar que havia nascut el meu segon fill.
La imatge té d'especial que és quasi idèntica a la que vaig emprar amb el germà, Vicent, per a contar el seu naixement. Ambdós estan adormits dins del bressol lleig i industrial de l'hospital i al costat tenen un llibre col·locat per mi amb cura de no despertar-los.
El llibre en qüestió és “El vampiret Draculet”, un conte escrit pel poeta menorquí Ponç Pons. El vaig comprar precisament a Menorca en 2007, a una llibreria d'Alaior. I ho vaig fer pensant en que estaria bé llegir-li'l a un fill, quan en tinguera, si en tinguera. De tornada d'aquell viatge amb el meu amic Ximo vam fer escala a Barcelona i vam aprofitar per a dinar amb C, una amiga seua a qui jo no coneixia aleshores. L'escala viatgera més important de la meua vida perquè C. és ara la mare dels meus fills.
El Vampiret va esdevindre el conte favorit de Vicent. Tant el llegíem que en juliol de 2017 me'n vaig adonar que feia deu anys que l'havia comprat. Li ho vaig comentar a C. i ella em va suggerir que li ho contara a Ponç Pons, l'escriptor. Que, si fora el cas, a ella li agradaria.
Vaig buscar per internet en quin institut feia classe, vaig escriure allí, em van dir que s'havia jubilat però em van donar el seu correu electrònic. I li vaig enviar un email explicant-li tot això, més salsut encara. “Estimat Cèsar, la teua història m'ha emocionat i et jur que compensa totes les solitàries hores que faig escrivint i tractant de crear una obra que sigui digna i literària”, va contestar, entre d'altres coses.
A més, ens va enviar a casa una postal de Menorca signada i un altre llibre infantil, “El drac Basili”, amb una dedicatòria especial per a Vicent. Ràpidament el drac Basili vam competir en protagonisme amb el Vampiret.
Si és fonda i ampla la mar que separa Xàbia de Menorca. Tanmateix, com de properes són les paraules quan els lectors som capaços d'anar més enllà de la lletra escrita. I fem més grans les històries que algun dia un escriptor ha creat en soledat.