Converses de pel·lícula

Els directors de cinema Carla Simón i Paolo Sorrentino han quedat per a sopar. La trobada pot ser a un restaurant d'estreles Michelin de Roma, a un més modest del Pla de Lleida o una ciutat festivalera com ara Venècia o Cannes. Això és irrellevant per a la nostra història.

No es coneixen personalment. Imaginem que cadascun ha vist les pel·lícules de l'altre, almenys les més conegudes, encara que haja sigut el mateix dia pel matí. La taula està parada. S'asseuen i els serveixen vi. Es miren i comença el problema.

Els seus treballs tenen punts en comú. Ambdós ens transporten, als espectadors, a moments de la seua vida fets obra d'art i participem d'experiències viscudes en la intimitat. Així hem viatjat als bancals de préssecs d'Alcarràs o als carrers sorollosos de Nàpols. I hem sentit la potència dels diàlegs a una casa napolitana i a una lleidatana.

Sense les converses les seues pel·lícules serien diferents. La paraula dita al nivell de la imatge projectada. El valor del parlar. Saber triar què s'ha de dir en cada moment. Podrien xarrar sobre això, després del primer glop de vi. Però hi ha un problema.

Carla vol que comence ell; tanmateix, Paolo no vol parlar. El director italià, quan va als restaurants només vol que és observar les altres taules. Què fa, com es comporta i què diu la gent. Per això ell mateix reconeix que ningú torna a dinar amb ell una segona vegada, perquè no els fa cas. I ara no presta atenció a Carla Simón, que amb dissimul té el mòbil preparat per a gravar. Perquè ella, encara que li fa vergonya dir-ho, enregistra converses d'altres sense demanar permís.

No dir res: observar i gravar, en el mòbil o en la memòria. La matèria primera de les bones històries ens envolta. Està en els diàlegs: els del carrer, els del forn, els del metge, els de la porta de l'escola...

Ara, la taula de Simón i Sorrentino de sobte està molt animada, plena de gent. Són actors i actrius que xiuxiuegen, xarren i criden. Els directors els reconeixen un a un pel que fan i, sobretot, pel que diuen. Però ells segueixen callats, atents a tot el que conversen els personatges; atents, a les seues converses de pel·lícula.

…..

Foto 1: fotograma de la pel·lícula “Alcarràs”, de Carla Simón.

Foto 2: fotograma de “Va ser la mà de Déu”, de Paolo Sorrentino.