El tercer escaló

Té la nostra casa una escala que per a nosaltres és com una escultura. Ens ho diguem com si fórem visitants d'un museu quan en veritat som els residents, més bé els treballadors. L'escala té catorze escalons elaborats amb fusta sobre una estructura de ferro. En origen blanquinosos, ara són de color marró fosc gràcies a una envernissada a base de bé.

Tots els escalons són iguals, llevat d'un. El tercer comptant des de dalt o el dotzé comptant des de baix. Això no ho va aclarir Cortázar, si el compte es feia en baixar o en pujar, en el fantàstic conte “Instrucciones para subir una escalera”. Per a mi, com m'agrada més anar avall que amunt, és el tercer. Eixe escaló és bessó dels altres en la forma i apariència. Ningú no diria que és diferent si no fora perquè quan passes per damunt esclafix. Sona com si tota l'escala anara a clavillar-se en eixe moment i, tanmateix, res canvia quan acabes de fer el pas.

L'esclafit que pega s'ha incorporat als sons que conformen la banda sonora original de la casa d'una família: intransferible i descatalogada. L'escaló és l'encarregat, de bon mat,í de trencar el silenci de la nit. Un, dos i tres, esclafit, acompanyat del pensament de que el cruixit farà que els xiquets es desperten.

Uns xiquets que alguna nit repten l'hora de dormir i aconsegueixen arribar a l'escala des des llit silenciosos, com soldats que s'arrastren; si bé quan apleguen a l'escaló, l'esclafit avorta el seu pla.

És el primer so del dia i també, en general, l'últim. Tancar les llums de la planta baixa, girar la clau del pany i mamprendre la pujada de l'escala per anar a dormir. Eixe tercer escaló o bé clou la jornada o bé avisa que alguna cosa sens ha oblidat baix. I aleshores es repeteix el cruixit, ara gens efectiu contra la contundència de la primera sonada dels menuts.

Les cases parlen a la seua manera. Instauren sorolls que primer sorprenen, fins i tot destorben, però que després ens entren dins del cos; nosaltres fets parets. La casa, sense adonar-nos-en, és la mare. És sabedora sempre de què fem i on anem. Ens acull i ens dona conhort. I, per descomptat, sap quin escaló xafem

.