La porta parlant
A Roma hi ha unes escultures conegudes popularment com les estatues parlants. Sis en total, l'adjectiu de parlants els ve perquè al llarg de la història la gent les ha emprades per a comunicar missatges satírics i crítics sobre el poder o altres temes.
Pasquí n'és la més coneguda i precisament ha donat nom als pasquins -els qui hem estat en sindicats universitaris coneguem de sobra el significat-. Marfori resulta la més imponent; hipnotitzant en el cartell de La Grande Bellezza.
Jo no les conec, les estatues, però sí que en sé d'una porta parlant. A ma casa hi ha cinc elements -a banda de dos navades- que hem mantingut de la vella: una reixa, una tauleta, una escala de fusta, un mundo (baüll) i la porta d'entrada... D'uns cinquanta anys i un bon estat de conservació, té les cicatrius pròpies de l'edat.
En general gaudeix d'una salut. Però totes estes portes desconeixen l'hermetisme. Les juntes de les obertures fan de clavills pels quals s'esmicolen els sorolls provinents del carrer, que té molt de tràfec.
Hi ha moviment en especial els dijous, pel mercat. Just davant de la porta el carrer es fa estret, si puges, o ample, si baixes. És un lloc de parada, sobretot de dones, per a saludar-se i xarrar. Al mercat no es compra; al mercat un s'actualitza, com un ordinador: recordar esta nit, demà o dijous que ve.
Si dona la casualitat que estic pel menjador, la porta m'ho conta tot. Estes dones, transmissores de la informació, s'intercanvien el que saben. Que un matrimoni s'ha separat perquè ell li la pegava amb una altra, que quedaven amb una cosa del telèfon (es referien a Tinder, supose). Que a un empresari afanós li ha eixit mal una operació immobiliària i ha hagut de demanar diners a un altre. Que hi ha desconfiança en què les Fogueres amb les tres quintaes juntes isquen bé, perquè les festeres no lluiran, de massa que en seran.
I passa de vegades que en eixe moment me n'he d'anar i no tinc més remei que obrir i trobar-me-les allí davant.
- Xico! Tu estaves ahí?
- Bon dia.
- Esperem que no ens hages sentit.
- Jo no però la porta...
- La porta no parla!
- Ja...
Somric i me'n vaig carrer avall.