Entrega ràpida
De menut passava temporades estiuenques a Dénia perquè d'allí era la meua iaia paterna. Devia de tindre entre cinc i sis anys. La iaia Teresa vivia a la plaça de l'Arxiduc Carles, més coneguda com dels autobusos. I això, el tràfec de viatgers, m'encantava. M'ho passava d'allò més amorrat a la finestra tot contemplant el formigueig de gent: uns que arribaven amb la pell blancosa i il·lusionats, uns altres que se n'anaven torrats i amb cara de poca gana.
Hi havia dies que la iaia interrompia esta activitat d'escudrinyar amb un “hale, anem a les mongetes”. Aleshores eixíem de casa, jo de la seua mà i ella en l'altra portant una borsa. Dins hi havia ous, ametlla picada amb pell i sucre. Travessant carrers bruts per la mescla de calor i trànsit de cotxes, superàvem el carrer Major fins arribar a la solemnitat del carrer Loreto -abans d’esdevenir una ruta de bars-.
Allí està el Convent de les Agustines. Ens acostàvem a una porta menuda, amb una reixa, de què sempre me'n recorde quan vaig a algun cine o teatre de poble. I aleshores tenia lloc un esdeveniment fascinant per a mi: la iaia entregava la borsa amb eixos ingredients, una veu d'una persona que jo no podia vore li ho agraia i -oh!- també li donava una coca maria. De tornada a casa, jo sempre caminava cavil·lós de com era possible que feren aquella coca tan ràpid.
Amb la mateixa edat, quasi tot l'estiu el passàvem a la renda de ma tia Rosario. Una caseta de camp de Xàbia que tenia tot el necessari -i res més- per a sobreviure juliol i agost. Un dels secrets per a fer possible eixa autarquia rural era que l'home de la tia, sembrava verdura, hortalissa i fruita en un bancalet. Quan començava a haver melons, solien menjar-ne en acabant de dinar. A taula, algú dels majors deia “traieu el meló” i un altre obeïa estirant un cordell deixat caure al pou. I de sobte apareixia un meló, com si l'haguera pescat! Jo m'ho mirava bocabadat i quan els majors becaven me n'anava al bancal, als cavallons on estaven els melons. Em parava davant d'ells, em rascava el cap i provava d'imaginar per què hi havia melons també al pou.
Quins dubtes tenia amb aquelles entregues ràpides. Però ben a gust que me menjava el tros de coca i la tallada de meló!
…..
Foto: www.denia.com