Escolta, Mare dels Peixos

A la memòria de Rafa Orts Fambuena

Si servira d'alguna cosa, furtaria un llaüt al moll. Bogaria amb totes les meus forces mirant de reüll les dunes fossilitzades dels muntanyars. Patiria en el revolt de la mona del cap Prim en direcció a l'illa, on la mar trenca més poderosa. Em sorprendria de l'ombra del gegant cap Negre i ignoraria el desig de fer parada a la cova dels Òrguens. Finalment, passaria de llarg del cap de la Nau a través del freu d'Ambolo.

Així arribaria a la cala de la Granadella. Tindria la paciència i una canya per esperar-te, sense mirar el rellotge ni contar les nits. Aleshores, quan estaria a punt de defallir pensant en abandonar el llaüt sobre els cudols i mamprendre el camí de tornada entre els esbarzers dels barrancs esquerps, te m'apareixeries, Mare dels Peixos.

No et parlaria de la fertilitat, que és d'allò que en saps tant i n'allotges el secret en forma de rondalla i memòria col·lectiva. No et demanaria que ajudares uns pares a poder tindre descendència, prodigi que has escampat per la Mediterrània anys i panys. Ni et pregaria cap favor barata tallar-te els tres caps i les dues cues.

Jo t'hauria esperat per a contar-te una història plena de tristor, perquè en fores sabedora tu, que tens els do dels naixements, de la crueltat de la pèrdua d'allò que ha sigut parit i criat amb amor.

Si servira d'alguna cosa, et ploraria la mort d'un jove de vint-i-sis anys, ara fa huit dies. T'explicaria com la pena d'una desaparició tan sobtada es queda per a sempre. Et contaria, Mare dels Peixos, que de tanta llàgrima vessada ompliríem una mar com aquesta.

Però també t'explicaria que hi ha consol en contemplar la gentada que va acudir al comiat; sensació de conhort en vore amics i amigues arribats en avions, trens i cotxes; pau en la lectura dels missatges i l'escolta de les paraules sinceres de tantes persones.

No es mor del tot qui és tan volgut.

Descansa en pau, estimat Rafa.

. . . .

Foto: cala de la Granadella. www.xabia.org