Llebeig i Mestral, després de molt de temps de voltar i mirar-se de lluny, per fi es van trobar al recer del gegant Montgó. Ella, amb les galtes del cul deixades caure sobre la Plana Justa; ell, ferm amb els grans peus sobre el camí de la Colònia. Llebeig se'l va mirar aclaparada i encantada amb aquells ulls, poderosos com el crestall de la mateixa muntanya. Va observar de prop aquella musculatura blavosa, freda, solcada talment els barrancs, plegada com les grans serres del nord-oest. El va voler tocar; tanmateix va recordar la llegenda i es va contindre.
La tempesta de Llebeig i Mestral
La tempesta de Llebeig i Mestral
La tempesta de Llebeig i Mestral
Llebeig i Mestral, després de molt de temps de voltar i mirar-se de lluny, per fi es van trobar al recer del gegant Montgó. Ella, amb les galtes del cul deixades caure sobre la Plana Justa; ell, ferm amb els grans peus sobre el camí de la Colònia. Llebeig se'l va mirar aclaparada i encantada amb aquells ulls, poderosos com el crestall de la mateixa muntanya. Va observar de prop aquella musculatura blavosa, freda, solcada talment els barrancs, plegada com les grans serres del nord-oest. El va voler tocar; tanmateix va recordar la llegenda i es va contindre.