La tempesta de Llebeig i Mestral
Llebeig i Mestral, després de molt de temps de voltar i mirar-se de lluny, per fi es van trobar al recer del gegant Montgó. Ella, amb les galtes del cul deixades caure sobre la Plana Justa; ell, ferm amb els grans peus sobre el camí de la Colònia.
Llebeig se'l va mirar aclaparada i encantada amb aquells ulls, poderosos com el crestall de la mateixa muntanya. Va observar de prop aquella musculatura blavosa, freda, solcada talment els barrancs, plegada com les grans serres del nord-oest. El va voler tocar; tanmateix va recordar la llegenda i es va contindre.
Mestral va ensumar la calidesa potent que arrossegava la carn nua d'ella; una pell rosada i amorosa però aspra, escalfada per la sorra del desert saharià. La va voler tocar, tanmateix va recordar la llegenda i es va contindre. Però amb el pensament enterbolit pel deler una altra vegada la va voler tocar. I ara ella es va deixar besar el coll, igual que es tasta un plat a punt d'escudellar.
De sobte Llebeig es va separar i li va clavar una mirada a Mestral amb què li va dir: vine darrere de mi, vine amb mi, vine. I tots dos es va envolar. Ell la va seguir tant fidel com un gos de guatles. I es van començar a estimar provocant un gran esclat que ho va somoure tot. Els besos dels vents van esdevindre tempesta en terra i temporal a la mar. Els arbres es van tombar. La pols es va enlairar com un estol embogint els pardals, i va encegar els animals, que fugien acovardits. Els peixos, desorientats, nadaven sense rumb.
Mentrestant, Llebeig i Mestral van seguir amb el festeig. Van fer giravoltes i es van enredrar amerats de desig i passió. Amb bufits i més bufits van arribar a les contrades del cap de la la Nau, on es van emparellar. I del goig del plaer va nàixer també la certesa de la culpa i el temor a la llegenda.
I així va ser com les dos filles que Llebeig va parir mesos més tard es van convertir, al poc d'eixir del ventre de la mare, en pedra dins la mar. I amb el temps els habitants, a aquelles dos illes, les van anomenar del Descobridor i del Portitxol.
-----
Inspirat en la postal de 1992 dibuixada per l'enyorat Josep Cardona “El Persa”. Ací en podeu vore més.