L’abocador

Creix baix de mi, com una capa freàtica invisible, un abocador en forma de muntanya. Ni el puc tocar ni el puc vore. Però hi és. Sempre. I canviant. Augmenta conforme vaig vivint situacions incòmodes, decisions ajornades, problemes ignorats, desigs incomplerts... Els llance allí, gire la cara i pegue a fugir. Aleshores, un sistema ensenyat amb el patada i avant treballa per a mi i els soterra amb la terra del dia a dia i la maquinària ferotge de la immediatesa.

Desconec el límit – si en té- de la capacitat de l'abocador. Si bé està a caramull de malentesos, frustracions i crisis mal tancades o, en canvi, li queda molt encara per a omplir-se. Les pales que aplanen i van construint la muntanya revoltes amunt són ben eficients, això trobe jo. Però de quan en quan hi ha algun esglai. Un avís d'una solsida. Un clavill obert pel qual suma algun d'aquells problemes tapats a presses i correres. I em costa baixar escapat, desganat i desafiant les maleïdes gavines, a encarar-me amb allò que havia oblidat; a provar de suturar-ho, si es deixa, com una ferida sagnant. I la tornada és feixuga, cara amunt, sense voler mirar enrere.

Tinc por dels incendis. Perquè els hi ha. No són escamosos com les solsides sinó que s'inicien amb discrecció. Tanta que comencen a escampar-se i córrec a provar d'apagar-los abans de que vagen a més. I hi ha alguns que em cremen amb brases de records i remordiments. Que per extingir-los requereixen aigua de plors i tot. Tanmateix, és una urgència justificada. Tot per evitar que el foc, que és capaç d'estendre’s per l'interior de l'abocador molt de temps sense fer botar l'alarma, s'agarre del tot i em coste demanar col·laboració per a apagar-lo.

Tirar mà d'un equip d'extinció en què hauré de comptar amb gent que desconeix el meu abocador ni l'abast que té. Igual que jo no conec el seu; ni el teu. Perquè és una cosa tan personal, que només jo sé els camins i els tallafocs. Però arribat el moment tocarà desvetlar-los. I endinsar-nos en la profunditat de l'abocador. Com si fora jo, excavar-me; cap a dins de mi, escarbant-me.