Creix baix de mi, com una capa freàtica invisible, un abocador en forma de muntanya. Ni el puc tocar ni el puc vore. Però hi és. Sempre. I canviant. Augmenta conforme vaig vivint situacions incòmodes, decisions ajornades, problemes ignorats, desigs incomplerts... Els llance allí, gire la cara i pegue a fugir. Aleshores, un sistema ensenyat amb el patada i avant treballa per a mi i els soterra amb la terra del dia a dia i la maquinària ferotge de la immediatesa.