L'epopeia de cada dia
Voler els arraps de les ungles que encara no han crescut. Abocar sal sobre ferides obertes de batalles sense començar. Lluitar contra enemics en guerres no declarades. Engolir paracetamols envers maldecaps il·lusoris. Desconfiar d'algú que ens estima.
Sent que visc un dia per darrere del dia del calendari i, en canvi, m'esforce per a que tot s'accelere. Desperte de les nits inacabades amb el tir del jutge de pista: prepara't, alça't, va! I comence a córrer en una cursa plena de ciclops camuflats com a correus electrònics, sirenes que canten amb tons de whatsapps, nimfes que em distrauen dansant sensuals en xarxes socials i faenes de casa com les dotze proves d'Hèrcules.
Corre, corre, corre! Si no hi ha una Ítaca a on arribar per a que vull fer tan curt el camí? El viatge és la vida però la pressa prova de sabotejar-lo a cada passa en este segle XXI. L'odissea està en el combat entre les pantalles o els fulls en blanc: entre consumir impassible tot el que et posen davant dels morros o atrevirte-te a crear tu -estos Escriviures naixen sempre en paper i bolígraf-; l'odissea rau en obrir més la finestra que desbloquejar el mòbil: l'aire contra el clic, és a dir, la Tercera Guerra Mundial a totes les famílies; l'odissea és la valentia d'apagar la televisió i escampar joguets: el desordre d'una habitació sempre és reversible; el del cap...
Voler anar per davant del futur per a no mirar-lo a la cara. Malbaratar dies en què veig les hores passar pels espills retrovisors tot i anar a peu. Com se li prega després al temps que pare? Qui té valor? Com se li demana perdó? No pots, perquè el temps eres tu davant l'espill.
“... mai no hi haurà més perfecció que la que hi ha ara / ni més cel ni més infern que el que hi ha ara!”. Walt Whitman ho va escriure fa quasi 200 anys. És tan cert, que no hi ha més dia que el que hi ha ara, per exemple este diumenge. I el més difícil de comprendre: que no hauria d'haver pressa en esta epopeia que és obrir els ulls cada matí. L'epopeia de cada dia.
……
Foto: arribant al temple grec de Segesta, Sicília, en 2013.