Faenes d'estiu

Els estius dels 18 i 19 anys vaig treballar a un càmping. En la festa de treballadors del segon any, que celebràvem al Molí Blanc -ens pagaven les copes!-, em vaig enrotllar amb una companya. Entre besos i grapats, se'ns va fer de dia. De tornada a casa, pel camí em va parèixer vore mon pare en contradirecció. Correcte: venia a recriminar-me que l'endemà, o siga ja, treballava.

Una de les claus de les faenes d'estiu quan eres jove és saber passar son. L'energia pròpia de l'edat i les ganes de no perdre't res, poden amb tot. Aquells anys, sense xarxes socials, la socialització era tota presencial: passar-ho bé significava estar. Res virtual ens interessava.

El següent vaig anar de monitor a la Universitat Catalana d'Estiu. Econòmicament va ser el menys profitós. Per sort, la llicenciatura meua -Història- era de les més barates. I com que era família nombrosa, em pagaven el 50% de la matrícula i el bus. Els costos eran assumibles. Un pis a Benimaclet a finals dels 90 podia valdre 50.000 pessetes a dividir entre 4 o 5 persones. Eixíem a 60 € per cap...

El més llarg el vaig passar repartint cartes d'Iberdrola per tota la Marina Alta. Les persones s'asomaven a les portes obrint les persianes i em somreien. Quina sort! Ara, amb els rebuts que passen hauria d'anar amb protecció policial.

Una altre estiu vaig descobrir l'infernal món de les cuines de restaurant, en què entrava i eixia tothora repartint productes d'hostaleria. Així, conduint a tota pressa d'un lloc a l'altre aquella vella Nissan Vannete, vaig seguir l'atemptat de l'11-S de les Torres Besssones. Transportava caixes de copes de cava noves i lluentes per als brindis que ningú no faria aquella nit.

L'últim ser el més dur. A mi, amb fama de senyoret i esquena delicada, se me va ocurrir treballar en uns vivers. Rascar herba, arrossegar palmeres, plantar baladres... tota una experiència per a saber que preferia el boli a l'aixada.

El temps corre escapat en les faenes d'estiu perquè no mai seran la faena de la vida. Però valen i molt per a tres coses: guanyar diners per al curs, aprendre a administrar-te i, sobretot, passar son en positiu. Tres aprenentatges per a sempre.

……

Foto: celebrant el meu vint-i-dosé aniversari a Prada de Conflent l’any 2000.