Escriviures

Share this post
La llum de les fades
cesarpalazuelos.substack.com

La llum de les fades

César Palazuelos
Jul 31
3
Share this post
La llum de les fades
cesarpalazuelos.substack.com

Des del moment en què li van regalar el bateig de busseig, va dubtar si s'atreviria. La mar, tan fonda! Però volia fer-ho. La curiositat per tornar-hi l'estirava.

Volia reconéixer de primera mà la cova marina en què ell s'havia ofegat feia anys. Volia contemplar el seu últim paisatge; allí on es va quedar per a sempre. Tanmateix, quan es va submergir, el va sorprendre que no era gens fosca; era un esclafit de colors, tot a vessar de verds, blaus, ocres... I plena de vaques, orades, sargs, tords... peixos que l'escudrinyaven de prop, descarats, acostumats a les visites. L'envoltaven encuriosits movent-se sobre feixos de llum.

Thanks for reading Escriviures! Subscribe for free to receive new posts and support my work.

La cavitat, ubicada baix del cap de la Nau, era de fàcil accés; allí no havia pogut passar, es deia. I just en eixe moment va descobrir una altra coveta més menuda, estreta, negra. Hi va entrar, esborronat i amb por. Allò sí que li rememorava la seua mort i lluitava per seguir amb les bones vibracions amb què havia bussejat. Necessitava temps per a recordar aquella nit de festes en què tots dos tenien vint anys. En què van gaudir de l'alegria i l'esclat de l'amor, amagats, i es van besar per primera i última vegada. En què es van acomiadar desitjant que ell pescara molt l'endemà.

Aquella nit no li l'havia contada a ningú. I de sobte es va sentir atrapat, sense poder moure's. Però per sort, d'aquell forat negre, del no res, un corrent el va espitjar a glopades, com un ullal. Va emergir havent enfosquit però el van guiar els raigs de llum d'unes fades migratòries que cada any feien parada allí. Aquelles hespèrides juganeres el van animar a cridar no a quatre sinó als huit vents que manen de la mar aquell amor pur i inconfessat. I ell el va contar talment es descobreix un derelicte: amb passió i hipèrbole; tanta, que molta gent no el va creure.

Tant se val. Havia descobert el lloc on reposa un record estimat. Havia vençut la por a contactar amb la tragèdia; n'havia fet un paisatge de pau.

Ara guarda un recer dins la Mediterrània en què s'escabussa quan amb la terra no en té prou.

-----

Inspirat en la postal de 1992 dibuixada per l'enyorat Josep Cardona “El Persa”, com El disgust de Neptú, L’escabussó irrestible i La tempesta de Llebeig i Mestral.

Thanks for reading Escriviures! Subscribe for free to receive new posts and support my work.

Share this post
La llum de les fades
cesarpalazuelos.substack.com
Comments

Create your profile

0 subscriptions will be displayed on your profile (edit)

Skip for now

Only paid subscribers can comment on this post

Already a paid subscriber? Sign in

Check your email

For your security, we need to re-authenticate you.

Click the link we sent to , or click here to sign in.

TopNewCommunity

No posts

Ready for more?

© 2022 César Palazuelos
Privacy ∙ Terms ∙ Collection notice
Publish on Substack Get the app
Substack is the home for great writing